Després 2018
"Escup al món, revolució als teus sentits i marca un gol a allò que et fa ser un cranc".
Després és el meu primer disc en solitari, fruit de tot allò que em passava pel cap en aquells moments: reivindicacions personals, històries llunyanes, pensaments filosòfics o mundans, pintures en forma de cançó...
Són 10 cançons que transiten per diferents estils, des del pop rock a la cançó d'autor, passant pel folk. Totes elles amb una producció equilibrada que combina perfectament l'ús de les fórmules més comercials amb les harmonies més complexes. Fugint de convencionalismes, es podria definir com un disc melòdic amb lletres acurades que expliquen històries.
“Després” va ser enregistrat al Monkey Studio de Rubí, produït per Jordi Culell (Antonio Orozco, José Mercé...).
Les cançons moltes vegades serveixen com a homenatge a una persona o una idea. "Aquell que va marxar" vol explicar la història de Christopher McCandless, un idealista obsessionat amb la idea de tornar a l'estat natural de l'ésser humà. Influenciat per filòsofs com Thoureau o Tolstoi, va deixar-ho tot per anar a viure a la solitària Alaska sense pràcticament res i sense donar cap explicació a ningú. La història és tan potent que John Krakauer va escriure un llibre sobre la mateixa o Sean Penn va dirigir la pel.lícula "In to the Wild".
Aquell que va marxar
D'una simple anècdota casual pot sorgir una cançó que tracti un tema profund o important. Aquesta cançó n'és un exemple clar! Una companya, durant una excursió, va decidir tornar enrere ja que no es veia amb ganes de seguir. Durant la tornada, va dubtar sobre quin camí triar i al no resoldre el dilema va decidir seure sota una alzina i esperar el retorn del grup. La cançó tracta metafòricament de tot el que l'alzina va explicar-li fent així una reflexió sobre el medi ambient, l'ésser humà i el progrés mal entès.
Botàniques converses
El temps com a concepte sempre m'ha cridat l'atenció. No deixa de ser un invent convencional creat per l'ésser humà però, alhora, no podem negar la existència del mateix i la influència que aquest té a les nostres vides. Lligat a aquesta idea, el concepte d'instant entès com una porció de temps que és significatiu també em fascina i em dona que pensar.
"Complements" tracta d'un d'aquests instants i, més concretament, d'un flirteig entre dues persones en un ambient nocturn i desenfrenat.
Complements
Se'ns dubte es tracta de la cançó més fosca del disc i tracta d'explicar la història dels mulers, aquelles persones que es juguen la seva llibertat transportant drogues d'un país a un altre a canvi d'una quantitat de diners.
Veient el programa "Encarcelados" vaig entendre que darrere de cada història hi ha una drama amagat. Aquells que opten per ser mulers acostumen a ser persones desesperades i amb pocs recursos i són enganyats pels grans traficants. Un cop són capturats i ingressen a presó, són extorsionats, violats i maltractats pels altres presos i obligats pagar per poder tenir un simple llit dins de la presó. Molts no veuen sortida a aquesta situació i opten pel suïcidi
Crònica d'un mal viatge
"Després" dona nom al disc i és la cançó més personal del disc. Parteix d'un punt i part amb la meva antiga banda i tracta d'explicar tot el procés que va dur-me a iniciar un camí en solitari. A vegades, d'experiències desagradables podem extreure'n coses positives i del rancor o la frustració en pot sortir una flor. "Després" tracta de reafirmar-me, és un "sóc aquí" cridat sense filtre i, per últim, és una declaració d'intencions sobre el meu passat però sobretot sobre el meu futur, el meu després.
Després
Sense voler ser pretensiós, algunes persones penso que necessiten una guia, una brújula o un manual sobre com han de viure la seva vida. És inevitable la necessitat de referents per donar sentit a allò que som i el problema radica en l'absència d'aquests o la mala elecció dels mateixos. Tot i així, malgrat que triem o ens fan triar molts dogmes, morals o sèries que veure hi ha una veritat universal: nosaltres mateixos som els que hem de donar-nos sentit escollint aquells pensaments externs que ens convenen. Som els que escollim aixecar-nos o restar asseguts tota la vida, escollim si llegir o no llegir un llibre, escollim a qui estimar o a qui ignorar, escollim, escollim, escollim... constantment.
La cançó parla de la meva elecció personal, de revolució als sentits, de no ser un cranc, d'avançar, de buscar un far i moltes coses més. Que mai us preguin o manipulin el dret a escollir el que sou perquè, al final de tot, aquestes eleccions són les que ens fan únics.
Manual de l'ésser humà
"Raons" era una cançó que tenia completament oblidada a una calaix virtual. Al fer el disc, en Jordi va escoltar-se totes les meves cançons (unes 80 en aquells temps) i va decidir que havia de ser inclosa. Tot i la sorpresa inicial, al enviar-me les primeres demos, vam veure que podia funcionar i finalment va acabar sent el single del disc! Quines coses té el món de la música, no?
La cançó parla d'algú que busca una raó per canviar ja que no és feliç amb la seva vida. La zona de confort és un enemic ferotge que no ens deixa molts cops ser el que realment som i ens costa trobar raons per sortir d'aquest espai. És evident que només si ens aixequem de la confortable butaca podrem veure el jardí que se'ns obre als nostres peus.
Raons
Sóc un fan acèrrim d´Indiana Jones. A "Indiana Jones i l'última croada" Henry Jones li comenta al seu fill que la ploma és més forta que l'espasa citant així a Edward Bulwer-Lytton. La cita en qüestió em va fer pensar en la força de la paraula per sobre de la força bruta i sense control i aquest és l'estrany origen d'aquesta cançó.
"Paraules" incorpora moltes referències a Descartes, Sócrates, Shakespeare i molts més i vol fer un homenatge a tots aquells personatges que m'han fet pensar i plantejar-me coses durant la meva vida. Alhora tracta també de definir la meva forma de pensar i viure tenint sempre de fons el tema de la cançó: la força de la paraula.
Paraules
Hem estat tots i totes enganyats. A la meva generació se'ns va dir que sent bones persones, tenint molts estudis i fent sempre allò que és correcte ens aniria la vida la mar de bé. Amb els anys te n'adones que no és així ja que em rebut l'herència d'aquells que s'han dedicat a estafar, robar i destrossar la nostra societat per un interès merament personal.
Paral·lelament, el jovent ha de marxar de la seva ciutat per no poder comprar o llogar un pis, el cost de la vida va pujant sense parar perquè nosaltres hem de pagar els deutes que han contret les generacions anteriors etc. Podria citar mil exemples més de factors de la nostra vida que no em escollit però que ens lliguen com a individus i com a societat.
Aquesta cançó vol posar de manifest que com a mínim som conscient d'aquests fet ja que tenir consciència d'un problema sempre és el primer pas per solucionar-lo. Ens en sortirem.
Receptors d'una herència enverinada
Sóc un amant de la pintura. Imagino que això es deu a la meva absoluta incapacitat per dibuixar o pintar. Admiro profundament a la gent que té aquest do i és capaç de mostrar-se a través del seu art.
Tots tenim gustos i persones que podríem qualificar com a preferits i si hagués de triar un pintor se'ns dubte seria Caspar David Friedrich. Té moltíssimes obres que em fascinen però el seu "Viatger davant un mar de boira" és l'obra amb la que més m'identifico. Inclou molts elements que em fascinen: l'home i la natura, la soledat, els paisatges, el romanticisme etc. Així que vaig decidir posar música a aquest quadre intentant fer una definició musical i textual de l'obra.
